La meva amiga Lourdes i jo som dues autèntiques fans del Miguel Bosè. No ens perdem un concert, tenim tots els seus discos, el seguim des de fa anys...i cada concert ens tornem a sentir fora d'aquest món per un parell d'hores, absolutament absortes veient el nostre "ídol" movent-se a l'escenari.
No puc narrar-vos les meravelles d'en Bosè perquè no sé la capacitat d'un post però segurament jo la superaria explicant-vos el seductor que el trobo. Sí que m'agradaria dir-vos però que aquest tipus d'afecció us la recomano a tots i totes. És a dir, conéixer un cantant o un grup de música, seguir-lo, identificar-se amb algunes cançons, comentar amb altra gent que comparteix la mateixa passió per aquella persona o grup els canvis d'estètica o d'estil musical... i el moment sagrat d'anar al concert i juntament amb aquella massa, com les 20.ooo persones que hi havia al Palau Sant Jordi el passat dijous 26 de juny, taralejar fins a l'afonia algunes lletres i algunes músiques que ja formen partde la teva vida i també de la vida d'aquelles 20.ooo persones.Sentir-te una petita part d'aquell tot immens.
Es una sensació estranya, gairebé màgica.Surts i sembla que suris en l'ambient.Que tot sigui lleuger i tot sigui possible.Nits màgiques que us desitjo a tots.Gràcies Lourdes per haver-les compartit amb mi.
No puc narrar-vos les meravelles d'en Bosè perquè no sé la capacitat d'un post però segurament jo la superaria explicant-vos el seductor que el trobo. Sí que m'agradaria dir-vos però que aquest tipus d'afecció us la recomano a tots i totes. És a dir, conéixer un cantant o un grup de música, seguir-lo, identificar-se amb algunes cançons, comentar amb altra gent que comparteix la mateixa passió per aquella persona o grup els canvis d'estètica o d'estil musical... i el moment sagrat d'anar al concert i juntament amb aquella massa, com les 20.ooo persones que hi havia al Palau Sant Jordi el passat dijous 26 de juny, taralejar fins a l'afonia algunes lletres i algunes músiques que ja formen partde la teva vida i també de la vida d'aquelles 20.ooo persones.Sentir-te una petita part d'aquell tot immens.
Es una sensació estranya, gairebé màgica.Surts i sembla que suris en l'ambient.Que tot sigui lleuger i tot sigui possible.Nits màgiques que us desitjo a tots.Gràcies Lourdes per haver-les compartit amb mi.
1 comentari:
No sóc pas seguidor a de Miguel Bosé, però si que recordo aquesta identificació en alguns concerts. Una experiència realment gratificant, com tu dius. Jo ho he viscut amb Lluís Llach, Moustaki... i d'altres, però aquesrs són els més recents.
Publica un comentari a l'entrada