A totes les dones

Sovint penso que a les dones del nostre temps ens han maquillat la veritat sobre la nostra condició femenina i el nostre paper a la societat i en l'àmbit domèstic. Semblava que haguéssim de ser molt més lliures que les nostres àvies...i ens hem topat amb realitats que ningú ens havia explicat abans. Aquest vídeo n'exposa algunes, d'aquestes realitats. Me l'ha enviat la meva amiga Carme i l'Aina m'ha ajudat a casa a insertar-ho...malgrat el pas dels segles les dones seguim estabint una forta xarxa de relacions i afectes, sense elles no existiria aquesta entrada i sense elles jo tampoc seria com sóc ara, dobles gràcies.

Fluir

Les 3.30 d’una matinada d’estiu. De tornada a casa. Després d’una conversa agradable amb vells amics que no veig gaire sovint. Vi blanc i marisc. Cóctel. Riures compartits de tantes coses per explicar, després de tant de temps sense veure’ns. Tot és bell i fácil i agradable en nits com aquesta. No hi ha res que ens faci nosa, que esdevingui feixuc. La vida camina al teu costat, companya i cómplice de totes les bromes, de tots els riures que s'escampen per l'ambient. Fluïm amb la vida i deixem que la vida flueixi amb nosaltres. Res no ens importa gaire perquè tot ens interessa un mica, però tampoc patim cap desfici per un tema concret. Ens embadalim amb històries increíbles , tornem a riure per enésima vegada, i acabo sentint què és viure en total connexió amb la vida. Segurament com hauríem de fer sempre, encara que sempre ho oblidem.

Ens sabem posseïdors de tota la força possible, almenys per aquesta nit. La força que dóna la tranquilitat de saber-se entre amics, ben acompanyada, la seguretat d’estar entre els de la teva "tribu". Agradabilíssim sopar. El seu record m’acompanyarà durant molt de temps.

Concert del Miguel Bosè

La meva amiga Lourdes i jo som dues autèntiques fans del Miguel Bosè. No ens perdem un concert, tenim tots els seus discos, el seguim des de fa anys...i cada concert ens tornem a sentir fora d'aquest món per un parell d'hores, absolutament absortes veient el nostre "ídol" movent-se a l'escenari.

No puc narrar-vos les meravelles d'en Bosè perquè no sé la capacitat d'un post però segurament jo la superaria explicant-vos el seductor que el trobo. Sí que m'agradaria dir-vos però que aquest tipus d'afecció us la recomano a tots i totes. És a dir, conéixer un cantant o un grup de música, seguir-lo, identificar-se amb algunes cançons, comentar amb altra gent que comparteix la mateixa passió per aquella persona o grup els canvis d'estètica o d'estil musical... i el moment sagrat d'anar al concert i juntament amb aquella massa, com les 20.ooo persones que hi havia al Palau Sant Jordi el passat dijous 26 de juny, taralejar fins a l'afonia algunes lletres i algunes músiques que ja formen partde la teva vida i també de la vida d'aquelles 20.ooo persones.Sentir-te una petita part d'aquell tot immens.

Es una sensació estranya, gairebé màgica.Surts i sembla que suris en l'ambient.Que tot sigui lleuger i tot sigui possible.Nits màgiques que us desitjo a tots.Gràcies Lourdes per haver-les compartit amb mi.

Tès amb llimona

Aquesta tarda, com tantes altres, he pres un tè amb limona amb la meva amiga Carme. N'he pres molts a través dels anys amb la Carme, entre glops sempre grans converses, intel.ligents, divertides, caústiques, confessions íntimes, moments en els que només caben dues persones, tota la trajectòria de la vida comentada i reflexionada entorn d'un tè.

La pila de tasses de tè se'ns han fet anys sense adonar-nos-en i continuem xerrant de tantes coses. Contínuem vivint intensament les nostres vides i comentant-nos mútuament les grans passions, les més profundes pors...després algú em pregunta com ha anat la tarda amb la Carme. Jo li explico per sobre no perquè vulgui amagar res, sino perquè una tarda tan intensa explicada amb detalls es faria una narració massa llarga.La resposta sempre és:"Quina sort tenir una amiga amb qui poder parlar sense cap obstacle".Mai ho havia pensat.És cert.De vegades la vida fa regals fabulosos i prendre tè pot esdevenir un exercici personal de llibertat.

L'estiu

Celebració agradable del solstici d'estiu. Conversa entre amics, envoltar-se de persones estimades, un jardí de somni, una casa gran que ens acull per la bondat d'una bona amiga, focs d'artifici que inunden el cel de colors que es reflecteixen en el nostre iris i d'allà van directes a la nostra ànima, sorolls de petards que provoquen algun esglai sobtat, bon menjar, sobretot perquè és compartit i ha estat cuinat amb carinyo, rostres de persones que no ens coneixem quan comença la celebració, procedents d'altres cercles on es mou l'amfitriona que ens són desconeguts al vespre i que a altes hores de la nit, per la màgia de la festa i les ganes que tenim les persones d'apropar-nos ja són cares conegudes... i el record personal, probablement variable segons la persona. que cadascú de nosaltres agombolarem en el nostre cor d'aquesta nit compartida.El meu record personal serà la conversa divertida en cotxe amb la Marta, l'Alícia, la Carina i la Roser; el pastís d'espàrrecs de la Immaculada, l'acollida de l'Adela; la mirada bondadosa del Santi, la fotografia d'ell i el Josep xerrant animadament sobre temes reposats quan tothom balla i riu al seu voltant.El comentari animat amb l'Alícia, les confessions amb la Roser, la tornada amb cotxe de tres bones persones, tres bons amics cansats per l'hora però rejovenits pel solsciti... Les revetlles són un moment fantàstic.Feliç arribada del solstici d'estiu a tothom.

Inici del camí

Enceto aquest nou espai virtual amb la il.lusió d'aportar un petit granet de sorra en aquest immens mar que és internet. Espero créixer personalment a través de la visió més acurada que cal posar quan no només mires les coses i les reflexiones, sinó que també cal escriure-les.
A tots aquells que entrareu moltes gràcies per compartir amb mi un bocinet del vostre temps i les vostres inquietuds.