El meu ram de Roses Blanques

Aquest bloc es diu Roses Blanques en homenatge al "Moviment de la Rosa Blanca" on un grup de joves estudiants es van oposar públicament al nazisme. Pretenc que aquest bloc sigui un espai de protesta de tot allò que no entenem, no estem d'acord o considerem injust, tot allò pel que hem de tenir el coratge de dir prou, com ho van fer els integrants del moviment de la Rosa Blanca. Però també m'agradaria que el bloc servís per retre homenatge a totes les "roses blanques" que trobem en el nostre dia a dia, persones capaces de dir el que no els agrada i el que els agrada, honestes amb elles mateixes i amb els altres, amb el desig de fer d'aquest món un lloc una mica més bonic. Aquest és el meu ram particular de roses blanques, tots i totes en tenim un, el meu està format per persones estupendes. Em sento immensament feliç de poder comptar amb elles i que omplin de bellesa i esperança el meu dia a dia.

El paisatge de la felicitat

Sempre he pensat que tots tenim un teló de fons a la nostra vida. Per alguns és la ideologia, per d'altres la família, per d'altres persones és la professió i per d'altres pot ser fins i tot un hobby. Parlant amb amics i coneguts sempre havia pensat que malgrat els múltiples factors que composen la vida de cada ésser humà -gràcies a Déu en són molts i variats en la majoria de nosaltres- sempre trobes en cada persona quelcom que es manifesta com el que jo anomeno el "teló de fons de la seva vida", no cal que sigui el més important per a tu ni el que més t'estimes però esdevé, amb el pas del anys allò que sempre hi és, allò que tenyeix d'algun color o altre la nostra vida. La Carme Rosanas escriu en el seu bloc sobre el "paisatge de la felicitat"i el repte de aprendre a passejar-hi per ell siguin quines siguin les circumstàncies externes que envolten la nostra vida.

Encara em queda un llarg camí per a poder afirmar que sempre hi passejo per aquest paisatge, segurament encara no m'he desembolcallat de tots els pessos que nosaltres mateixos ens posem a sobre però amb el temps espero ensortir-me'n.