El paisatge de la felicitat

Sempre he pensat que tots tenim un teló de fons a la nostra vida. Per alguns és la ideologia, per d'altres la família, per d'altres persones és la professió i per d'altres pot ser fins i tot un hobby. Parlant amb amics i coneguts sempre havia pensat que malgrat els múltiples factors que composen la vida de cada ésser humà -gràcies a Déu en són molts i variats en la majoria de nosaltres- sempre trobes en cada persona quelcom que es manifesta com el que jo anomeno el "teló de fons de la seva vida", no cal que sigui el més important per a tu ni el que més t'estimes però esdevé, amb el pas del anys allò que sempre hi és, allò que tenyeix d'algun color o altre la nostra vida. La Carme Rosanas escriu en el seu bloc sobre el "paisatge de la felicitat"i el repte de aprendre a passejar-hi per ell siguin quines siguin les circumstàncies externes que envolten la nostra vida.

Encara em queda un llarg camí per a poder afirmar que sempre hi passejo per aquest paisatge, segurament encara no m'he desembolcallat de tots els pessos que nosaltres mateixos ens posem a sobre però amb el temps espero ensortir-me'n.