diumenge, 20 de juliol de 2008

Fluir


Les 3.30 d’una matinada d’estiu. De tornada a casa. Després d’una conversa agradable amb vells amics que no veig gaire sovint. Vi blanc i marisc. Cóctel. Riures compartits de tantes coses per explicar, després de tant de temps sense veure’ns. Tot és bell i fácil i agradable en nits com aquesta. No hi ha res que ens faci nosa, que esdevingui feixuc. La vida camina al teu costat, companya i cómplice de totes les bromes, de tots els riures que s'escampen per l'ambient. Fluïm amb la vida i deixem que la vida flueixi amb nosaltres. Res no ens importa gaire perquè tot ens interessa un mica, però tampoc patim cap desfici per un tema concret. Ens embadalim amb històries increíbles , tornem a riure per enésima vegada, i acabo sentint què és viure en total connexió amb la vida. Segurament com hauríem de fer sempre, encara que sempre ho oblidem.

Ens sabem posseïdors de tota la força possible, almenys per aquesta nit. La força que dóna la tranquilitat de saber-se entre amics, ben acompanyada, la seguretat d’estar entre els de la teva "tribu". Agradabilíssim sopar. El seu record m’acompanyarà durant molt de temps.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ja saps que conec aquesta sensació de ser "com a casa" i poder parlar de tot, i poder riure i tornar a parlar i les coses serioses o no, sempre es prenen amb bon humor. Jo no sabia pas viure abans d'haver trobar la sensació de "pertanyença" a la tribu, com dius, a un grup, a un ambient.

Carme Rosanas ha dit...

Ei! I m'alegro que tu l'hagis experimentada una vegada més. Segur que un dia la compartirem