Aquesta tarda, com tantes altres, he pres un tè amb limona amb la meva amiga Carme. N'he pres molts a través dels anys amb la Carme, entre glops sempre grans converses, intel.ligents, divertides, caústiques, confessions íntimes, moments en els que només caben dues persones, tota la trajectòria de la vida comentada i reflexionada entorn d'un tè.
La pila de tasses de tè se'ns han fet anys sense adonar-nos-en i continuem xerrant de tantes coses. Contínuem vivint intensament les nostres vides i comentant-nos mútuament les grans passions, les més profundes pors...després algú em pregunta com ha anat la tarda amb la Carme. Jo li explico per sobre no perquè vulgui amagar res, sino perquè una tarda tan intensa explicada amb detalls es faria una narració massa llarga.La resposta sempre és:"Quina sort tenir una amiga amb qui poder parlar sense cap obstacle".Mai ho havia pensat.És cert.De vegades la vida fa regals fabulosos i prendre tè pot esdevenir un exercici personal de llibertat.
La pila de tasses de tè se'ns han fet anys sense adonar-nos-en i continuem xerrant de tantes coses. Contínuem vivint intensament les nostres vides i comentant-nos mútuament les grans passions, les més profundes pors...després algú em pregunta com ha anat la tarda amb la Carme. Jo li explico per sobre no perquè vulgui amagar res, sino perquè una tarda tan intensa explicada amb detalls es faria una narració massa llarga.La resposta sempre és:"Quina sort tenir una amiga amb qui poder parlar sense cap obstacle".Mai ho havia pensat.És cert.De vegades la vida fa regals fabulosos i prendre tè pot esdevenir un exercici personal de llibertat.
1 comentari:
Regals compartits, regals intercanviats. Ha estat una sort, Helena, una casualitat de la vida que hem sabut aprofitar. Un text molt bonic.
Publica un comentari a l'entrada