dilluns, 23 de juny de 2008

Silenci a les aules

Aquest matí he passejat per l'escola. El mateix edifici que durant nou mesos ha guardat crits sorollosos, moments de joia profunda, hores feixugues d'estudi i esforç, celebració de festes, també dols...tots els membres de la comunitat educativa hem deixat una mica de nosaltres al llarg d'aquest curs. Aquest matí l'escola estava pràcticament buida.Alguns mestres dels que no hem marxat de pont endreçàvem els darrers papers, responíem les darreres preguntes d'algun pare que venia a acomiadar-se.

Les mateixes aules que a mitjans de setembre s'omplen de l'alegria que només tenim a la infantesa i que durant tot un curs ens han acollit amb moments de tota mena, avui restaven silencioses.Les 417 vides d'infants que omplen l'edifici de primària, amb els seus problemes, els seus desencisos, la seva autoestima, les seves situacions familiars...tots ells, avui no hi eren.Quan tornin seran només tres mesos més grans però a ells els hi semblarà que ha passat molt més temps perquè canvien de curs i als adults també ens semblarà que tots plegats som molt més grans perquè encetem un nou període de les nostres vides on tot sembla igual que l'any anterior però sabem que tot és lleugerament diferent perquè l'experiència ens diu que cada curs té la seva pròpia personalitat.Això serà d'aquí uns mesos. Ara ens toca fruir del repòs a tots plegats, nens jugant a la platja, mestres preparant les vacances, llibres tancats a la biblioteca, aules silencioses...shhhh,bon estiu.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Bon estiu Helena, per als mestres, per als nens i nenes i per a tothom. Segur que renovaràs en un curt estiu totes les il·lusions, l'alegria i tota l'energia que sempre dus arreu allà on vas.

helena ha dit...

Gràcies Carme, la veritat és que ara ho necessito molt però també és cert que abans de començar el curs ja friso per tornar a veure els meus nens i nenes.Bon estiu a tu també!