diumenge, 28 de setembre de 2008

La partida no jugada




Cada vegada que penso



en aquella tarda



-clara, neta, plena de sol i de gessamins-



recordo que m'esperaves per jugar una partida.






Jo començava la conversa,



¡les nostres converses!



cel i infern tot ens era bo.



Parlàvem del més enllà,



i de l'ençà quotidià,



de dubtes i de certeses,



dels homes i de foteses.






Però aquella tarda



-clara, plena de sol i de gessamins-



tu volies jugar una partida...



¡Quin record més amargant



em queda d'aquella tarda!






I, ara, ha vingut el dia



en què no tindrem més paraules,



ni podrem començar la partida.






Te'n vas...



¿Són més grans els teu ulls?



¿És clar i net i amb olor de gessamins



el món que has trobat?






1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Quin poema, preciós i trist a la vegada.

Escriu, escriu, alleugera els dies tristos.