dimarts, 9 de setembre del 2008

Poema

T'han signat amb la creu
i tens forces renovades
per emprendre el viatge.

Milions d'àngels s'apressen
a preparar els camins
per on arribaràs
¡transfigurada!

Tota jo, estic encesa d'ira,
però em mossego els llavis
... i espero...i intento creure.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Un poema intens que es fa llegir i rellegir per copsar-ne el sentit i la intenció. A vegades els misteris ens atreuen amb força, encara que quedin amagats, qui sap si per sempre.

Jesús M. Tibau ha dit...

coma mínim creure en el record que mai ens abandona

Aina ha dit...

Realment profund i molt intens com diu la Carme. Desperta en el nostre interior emocions i sentiments que d'alguna manera sense saber com ens vinculen amb aquestes paraules