dijous, 16 d’abril de 2009

El paisatge de la felicitat

Sempre he pensat que tots tenim un teló de fons a la nostra vida. Per alguns és la ideologia, per d'altres la família, per d'altres persones és la professió i per d'altres pot ser fins i tot un hobby. Parlant amb amics i coneguts sempre havia pensat que malgrat els múltiples factors que composen la vida de cada ésser humà -gràcies a Déu en són molts i variats en la majoria de nosaltres- sempre trobes en cada persona quelcom que es manifesta com el que jo anomeno el "teló de fons de la seva vida", no cal que sigui el més important per a tu ni el que més t'estimes però esdevé, amb el pas del anys allò que sempre hi és, allò que tenyeix d'algun color o altre la nostra vida. La Carme Rosanas escriu en el seu bloc sobre el "paisatge de la felicitat"i el repte de aprendre a passejar-hi per ell siguin quines siguin les circumstàncies externes que envolten la nostra vida.

Encara em queda un llarg camí per a poder afirmar que sempre hi passejo per aquest paisatge, segurament encara no m'he desembolcallat de tots els pessos que nosaltres mateixos ens posem a sobre però amb el temps espero ensortir-me'n.

1 comentari:

Carme ha dit...

Gràcies, maca per citar-me al teu post i reflexionar sobr e les meves paraules. Saps que això, reflexionar sempre una mica més, sempre una mica més enllà és una de les coses que més m'agrada.

Hi ha moments i moments, sempre per a tots, però no perdre de vista el paisatge és important. No crec pas que tu el perdis de vista, malgrat els moments. I si es donés el cas, no et costarà molt de recuperar-lo, ja veuràs.

"No hi ha nit que no vegi el dia" Com deia Shakespeare.

Una abraçada, preciosa. T'estimo.