divendres, 6 de març de 2009

El nostre somriure

Després del llarg i inhòspit hivern,
quan ja atrapaves la primavera,
vell i estenuat guerrer de tants somnis
has caigut.

¿Se'ns permet preguntar per què?

¿En quins planetes llunyans i anònims
has anat a plantar el teu somni?
¿Quins profetes,quins fats o quins déus
ho han volgut?

¿Se'ns permet preguntar per què?

¿Què potser el necessiteu allà
en els vostres reialmes?Sabeu
el que uns llavis amorosits
han perdut?

¿Se'ns permet preguntar per què?

Mentre tu escampes il.lusions
en mons ignots, potser plens de llum,
nosaltres, aquí, vigilarem
perquè mai ningú no ens pugui prendre el somriure,
el nostre somriure.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Em sembla entendre que algú se n'ha anat més enllà amb els seus somnis?

Si és així, hauríem d'intentar que els seus somnis no desapareguessin d'aquí.

I tens raó, ningú ens hauria de prendre el somriure.

helena ha dit...

Com sempre Carme m'entens molt bé.Moltes gràcies pel teu comentari.