L'Enric, una autèntica Rosa Blanca

El meu bloc es diu Roses Blanques en homenatge al Moviment de la Rosa Blanca que van protagonitzar un grup d'estudiants universitaris quan van decidir oposar-se pacíficament a les decisions del govern alemany en plena època nazi. Hitler es va encarregar de matar-ne uns quants, d'aquests estudiants, però l'esperit de protesta raonada i denúncia no bel.ligerant davant d'atemptats a la dignitat dels homes no s'ha extingit.

En la nostra realitat més quotidiana existeixen persones que de moltes i ben diferents maneres intenten estendre l'essència de la denúncia pacífica. L'Enric és una d'aquestes roses blanques, que a la seva manera continuen escampant el flaire d'un ram de roses blanques. La visita a infants ucraïnesos, a risc de la seva pròpia contaminació per ràdioactivitat i la valentia de viatjar fins aquell país només obligat pel seu sentit de l'ètica...una autèntica Rosa Blanca.

Mala maror

Ambient intens en les escoles d'aquest país. Una llei que no sembla ser del gust de ningú, una vaga imminent...i la barreja de reaccions, sentiments, idees, posicionaments, opinions; una enorme confusió, la del Departament que decreta uns serveis mínims "a la seva manera"... i tot continua, cada dia hem de carregar el pes de la vida escolar, alguns ho fem animosament, a d'altres se'ls hi fa la càrrega feixuga...enmig del mar sempre ignot que és l'escola encara que alguns ja hi portem uns quants anys bregant entre pissares i guixos.

Enmig de l'oceà, coma capitans que ja no saben quina és la seva tripulació, els equips directius, escoltant tothom, sense decidir res, sense poder dictaminar el que recomana el departament perquè les instruccions de vaga no han arribat fins fa poc i el mar està sense llei.

En aquest maremagnum Posidó ens ha abandonat perquè està molt interessat en elaborar una nova llei del mar que permetrà viure tranquilament a les sirenes i les nimfes al fons del mar.De moment a la línia de flotació, lluitant contra tempestats i solades...les tripulacions de cada vaixell, amb els seus capitans queno saben a qui capitanejar, amb les tripulacions amb els seus veterans i els seus grumets i els seus cuiners...tots esperant que qui porta l'allargavistes cridi "terra!!" però Posidó sembla haver-se enfadat amb els mortals...¿espera Posidó que els tripulants de totes les navegacions s'enfadin entre ells i s'acabin ofegant els uns als altres?

Segur que aquest és el primer post que parla de tu

La teva arribada és imminent, Íria. Hem esperat aquest moment des de fa nou llarguíssims mesos. Estem tots molt il.lusionats. Falta molt poc per què tu facis realitat somnis que tots hem albergat en el fons dels nostres cors. Els meus pares han somiat amb ser avis, qui escriu ha somiat amb ser tieta, el meu germà desitjava ser pare. Tots t'estem esperant.Cofois, curulls d'una alegria exultant, difícil d'explicar i alhora molt fàcil de sentir. Ja des d'ara ets una savia portadora d'anhels i desitjos.

En, aquests teus darrers moments d'escalfor amniòtica no t'imagines la meravellosa vida que t'espera fora. L'amor d'una família i d'uns amics que ja t'estimen des del moment de la teva concepció. Arribes amb totes les cartes a favor...els del teu entorn més primerenc ens hi esmerçarem per a que excel.leixis en les estratègies d'una bona jugadora en la partida de la vida.

En aquests precissos instants la teva mare té les primeres contraccions de part, ja vols venir. Tens sort Íria, els vents de la fortuna i l'amor seran els primers en empényer la barca de la teva travessia.

La partida no jugada

Cada vegada que penso

en aquella tarda

-clara, neta, plena de sol i de gessamins-

recordo que m'esperaves per jugar una partida.

Jo començava la conversa,

¡les nostres converses!

cel i infern tot ens era bo.

Parlàvem del més enllà,

i de l'ençà quotidià,

de dubtes i de certeses,

dels homes i de foteses.

Però aquella tarda

-clara, plena de sol i de gessamins-

tu volies jugar una partida...

¡Quin record més amargant

em queda d'aquella tarda!

I, ara, ha vingut el dia

en què no tindrem més paraules,

ni podrem començar la partida.

Te'n vas...

¿Són més grans els teu ulls?

¿És clar i net i amb olor de gessamins

el món que has trobat?

Poema

T'han signat amb la creu
i tens forces renovades
per emprendre el viatge.

Milions d'àngels s'apressen
a preparar els camins
per on arribaràs
¡transfigurada!

Tota jo, estic encesa d'ira,
però em mossego els llavis
... i espero...i intento creure.

A totes les dones

Sovint penso que a les dones del nostre temps ens han maquillat la veritat sobre la nostra condició femenina i el nostre paper a la societat i en l'àmbit domèstic. Semblava que haguéssim de ser molt més lliures que les nostres àvies...i ens hem topat amb realitats que ningú ens havia explicat abans. Aquest vídeo n'exposa algunes, d'aquestes realitats. Me l'ha enviat la meva amiga Carme i l'Aina m'ha ajudat a casa a insertar-ho...malgrat el pas dels segles les dones seguim estabint una forta xarxa de relacions i afectes, sense elles no existiria aquesta entrada i sense elles jo tampoc seria com sóc ara, dobles gràcies.

Fluir

Les 3.30 d’una matinada d’estiu. De tornada a casa. Després d’una conversa agradable amb vells amics que no veig gaire sovint. Vi blanc i marisc. Cóctel. Riures compartits de tantes coses per explicar, després de tant de temps sense veure’ns. Tot és bell i fácil i agradable en nits com aquesta. No hi ha res que ens faci nosa, que esdevingui feixuc. La vida camina al teu costat, companya i cómplice de totes les bromes, de tots els riures que s'escampen per l'ambient. Fluïm amb la vida i deixem que la vida flueixi amb nosaltres. Res no ens importa gaire perquè tot ens interessa un mica, però tampoc patim cap desfici per un tema concret. Ens embadalim amb històries increíbles , tornem a riure per enésima vegada, i acabo sentint què és viure en total connexió amb la vida. Segurament com hauríem de fer sempre, encara que sempre ho oblidem.

Ens sabem posseïdors de tota la força possible, almenys per aquesta nit. La força que dóna la tranquilitat de saber-se entre amics, ben acompanyada, la seguretat d’estar entre els de la teva "tribu". Agradabilíssim sopar. El seu record m’acompanyarà durant molt de temps.